La Masia de Ca la Maria, originalment anomenada Masia de Can Lloberas del Bosc, es troba catalogada al Catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental, està declarada com a Bé Cultural d’Interès Local, i és una de les cases més antigues del veral de Vilassar de Dalt. A més, la finca es troba inclosa en la seva totalitat dins del Pla Especial de Protecció de l’Espai d’Interès Natural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.

La finca rústica on s’emplaça la masia està situada a l’extrem nord-oest del municipi, just al peu de la vessant solella del turó d’en Lloberas. Es tracta d’una zona del territori solcada per nombroses edificacions tradicionals de caràcter agrari principalment. S’hi pot accedir a través de l’entramat nombrós de camins rurals i pistes forestals que recorren el territori.

La família dels Llobera del Bosc o de Bufa són documentats des del segle XVI, tot i que és possible que l’edificació correspongui a una època més medieval. La masia original consta de cinc crugies de planta baixa i pis (3 amb front a la façana principal i 2 a la part posterior), coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Hi ha un cos auxiliar al costat est de l’edifici.

En ambdós costats de les finestres de la façana principal i per la seva part interior hi ha festejadors, i sota les dues finestres centrals hi ha unes espitlleres de pedra de granet. El portal rodó d’accés en planta baixa és de maó. Les llindes i els brancals de les finestres són de pedra en la majoria dels casos. A la part de llevant les llindes són de fusta, amb arcs de descàrrega de maó. La façana està revestida amb morter de calç excepte les llindes i els brancals de granet que són vistos.

L’objectiu va esdevenir poder recuperar l’edificació original, que es trobava en un estat de conservació ruïnós, per a destinar-la a establiment de turisme rural, conservant al màxim el caràcter original de l’edificació i potenciant-ne les singularitats. També s’ha intervingut en els espais exteriors immediats de la masia, per adequar-los i integrar-los a la intervenció, recuperant també l’entorn agrari en els bancals més propers de la masia.